L'estudi de la personalitat és un dels principals temes d'interès de la psicologia. Existeixen nombroses teories de personalitat i la majoria de les principals cauen en una de les quatre perspectives principals . Cadascuna d'aquestes perspectives sobre la personalitat intenta descriure diferents patrons de personalitat , incloent com es configuren aquests patrons i com les persones difereixen a un nivell individual.
Conegueu més sobre les quatre grans perspectives de la personalitat, el teòric associat a cada teoria i les idees fonamentals que són centrals per a cada perspectiva.
La perspectiva psicoanalítica
La perspectiva psicoanalítica de la personalitat fa èmfasi en la importància de les experiències de la primera infància i la ment inconscient . Aquesta perspectiva de la personalitat va ser creada pel psiquiatre Sigmund Freud que creia que les coses ocultes en l'inconscient podrien ser revelades de diverses maneres diferents, incloent-hi els somnis, la lliure associació i els llavis de la llengua. Els teòrics neo-freudians , inclosos Erik Erikson, Carl Jung, Alfred Adler i Karen Horney , van creure en la importància de l'inconscient, però discordaven amb altres aspectes de les teories de Freud.
Teòrics importants i les seves teories
- Sigmund Freud : va destacar la importància dels esdeveniments de la primera infància, la influència dels instints inconscients i sexuals en el desenvolupament i la formació de la personalitat.
- Erik Erikson : Enfatitzar els elements socials del desenvolupament de la personalitat, la crisi de la identitat i la forma en què es configura la personalitat al llarg de tota la vida útil.
- Carl Jung : centrat en conceptes com l'inconscient col·lectiu, els arquetips i els tipus psicològics.
- Alfred Adler : cregut que el motiu central de la personalitat implica lluitar per la superioritat, o el desig de superar els desafiaments i apropar-se a l'autorealización. Aquest desig d'assolir la superioritat prové dels sentiments subjacents d'inferioritat que Adler creia que eren universals.
- Karen Horney : centrada en la necessitat de superar l'ansietat bàsica, la sensació d'estar aïllada i sola en el món. Va destacar els factors socials i culturals que també tenen un paper en la personalitat, incloent la importància de la relació mare-fill.
La Perspectiva Humanística
La perspectiva humanística de la personalitat se centra en el creixement psicològic, el lliure albir i la consciència personal. Pren una perspectiva més positiva sobre la naturalesa humana i es centra en com cada persona pot assolir el seu potencial individual.
Teòrics importants
- Carl Rogers : Creu en la bondat inherent de les persones i va destacar la importància de la voluntat lliure i el creixement psicològic. Va suggerir que la tendència actualitzadora és la força impulsora de la conducta humana.
- Abraham Maslow : Suggerit que la gent està motivada per una jerarquia de necessitats . Les necessitats més bàsiques es centren en les coses necessàries per a la vida com ara l'alimentació i l'aigua, però a mesura que la gent avança cap a la jerarquia, aquestes necessitats se centren en coses com l'estima i l'actualització personal.
La perspectiva del trait
La perspectiva de la personalitat dels trets es centra en identificar, descriure i mesurar els trets específics que configuren la personalitat humana . En comprendre aquests trets, els investigadors creuen que poden comprendre millor les diferències entre individus.
Teòrics importants
- Hans Eysenck : Suggerit que hi ha tres dimensions de la personalitat: 1) extraversió-introversió, 2) estabilitat emocional-neuroticisme i 3) psicotisme.
- Raymond Cattell : va identificar 16 trets de personalitat que creia que podien ser utilitzats per comprendre i mesurar diferències individuals en la personalitat.
- Robert McCrae i Paul Costa: va introduir la teoria de cinc grans, que identifica cinc dimensions claus de la personalitat: 1) extraversió, 2) neuroticisme, 3) obertura a l'experiència, 4) consciència i 5) acceptabilitat.
The Social Cognitive Perspective
La perspectiva cognitiva social de la personalitat fa èmfasi en la importància de l' aprenentatge observacional , l'autoeficàcia, les influències situacionals i els processos cognitius.
Teòrics importants
- Albert Bandura : va destacar la importància de l'aprenentatge social, o l'aprenentatge a través de l'observació. La seva teoria va ressaltar el paper dels pensaments conscients, incloent l'autoeficàcia , o les nostres pròpies creences en les nostres habilitats.