La resposta de lluita o vol, també coneguda com la resposta a l'estrès agut, es refereix a una reacció fisiològica que es produeix en presència d'alguna cosa aterradora, ja sigui mentalment o físicament. La resposta es desencadena mitjançant l'alliberament d'hormones que preparen el cos per mantenir-se i fer front a una amenaça o per fugir de la seguretat.
El terme "combat-o-vol" representa les opcions que tenien els nostres antics avantpassats davant d'un perill en el seu entorn.
Podrien lluitar o fugir. En qualsevol cas, la resposta fisiològica i psicològica a l'estrès prepara el cos per reaccionar davant el perill.
La resposta de lluita o vol es va descriure per primera vegada en els anys 1920 pel fisiólogo nord-americà Walter Cannon. Cannon es va adonar que una cadena de reaccions ràpides a l'interior del cos va ajudar a mobilitzar els recursos del cos per fer front a circumstàncies amenaçadores. Avui, la resposta de lluita o vol es reconeix com a part de la primera etapa de la síndrome d'adaptació general d'Hans Selye, una teoria que descriu la resposta a l'estrès.
Què passa durant la resposta de lluita o vol?
En resposta a l'estrès agut , el sistema nerviós simpàtic del cos s'activa a causa de la sobtada alliberació d'hormones. Els sistemes nerviosos simpàtics estimulen les glàndules suprarenals que provoquen l'alliberament de catecolamines, que inclouen adrenalina i noradrenalina. Això dóna lloc a un augment de la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la velocitat respiratòria.
Una vegada que l'amenaça s'ha desaparegut, es triga entre 20 i 60 minuts perquè el cos torni als nivells de pre-excitació.
Probablement pugui pensar en un moment en què va experimentar la resposta de lluita o vol. Davant d'alguna cosa espantós, el ritme cardíac es va accelerar, comença a respirar més ràpid, i tot el cos es torna tens i està preparat per actuar.
Aquesta resposta pot passar davant d'un perill físic imminent (com trobar un gos rosegador durant la marxa del matí) o com a conseqüència d'una amenaça més psicològica (com preparar-se per donar una gran presentació a l'escola o el treball).
Alguns dels signes físics que poden indicar que la resposta de la lluita o el vol ha patit:
- Respiració cardíaca ràpida: el cos augmenta el ritme cardíac i la velocitat de respiració per proporcionar l'energia i l'oxigen al cos que es necessitarà per alimentar una resposta ràpida al perill.
- Pell pálida o bufada: a mesura que la resposta a l'estrès comença a mantenir-se presa, el flux sanguini a les àrees superficials del cos es redueix i el flux cap als músculs, el cervell, les cames i els braços s'incrementa. Pot ser que sigui pálido com a resultat, o la seva cara pot alternar entre pàl·lida i esborrada mentre la sang s'enganya al cap i al cervell. La capacitat de coagulació de la sang també augmenta per prevenir l'excés de pèrdua de sang en cas de lesions.
- Alumnes dilatats: el cos també es prepara per ser més conscient i observador de l'entorn durant els períodes de perill. Un altre símptoma comú de la resposta de lluita o vol és la dilatació dels alumnes, que permeten tenir més llum als ulls i obtenir una millor visió de l'entorn.
- Tremolor: davant l'estrès o el perill, els músculs es tornen tensos i preparats per a l'acció. Aquesta tensió pot provocar tremolors o tremolors.
Per què és important
La resposta de lluita o vol té un paper crític en la manera com tractem l'estrès i el perill en el nostre entorn. En essència, la resposta prepara el cos per lluitar o fugir de l'amenaça. També és important tenir en compte que la resposta pot provocar-se tant per amenaces reals com imaginaris.
Al preparar el cos per a l'acció, estareu millor preparats per exercir sota pressió. L'estrès creat per la situació pot ser d'utilitat, de manera que és més probable que faci front a l'amenaça.
Aquest tipus d'estrès us pot ajudar a millorar-vos millor en situacions on tens la pressió per fer-ho bé, com ara a la feina o a l'escola. En els casos en què l'amenaça amenaça la vida, la resposta de lluita o vol pot tenir un paper fonamental en la seva supervivència. Al entrenar-te per lluitar o fugir, la resposta de lluita o vol fa que sigui més probable que sobreviu al perill.
Una cosa a recordar és que mentre la resposta de lluita o vol es produeix automàticament, això no vol dir que sigui sempre precís. De vegades, responem d'aquesta manera, fins i tot quan no hi ha cap amenaça real.
Les fòbies són bons exemples de com es pot desencadenar la resposta de lluita o vol davant d'una amenaça percebuda. Una persona que està aterrada de les altures podria començar a experimentar la resposta a l'estrès agut quan ha d'anar a la planta superior d'un gratacels per assistir a una reunió. El seu cos pot tenir una gran alerta a mesura que augmenta el ritme cardíac i el ritme de respiració. Quan aquesta resposta es torni greu, fins i tot pot provocar un atac de pànic .
La comprensió de la resposta natural del combat o el vol és una forma d'ajudar a fer front a aquestes situacions. Quan observeu que s'està tornant tens, pot començar a buscar maneres de calmar i relaxar-se.
La resposta a l'estrès és un dels principals temes estudiats en el camp de la psicologia de la salut que creix ràpidament. Els psicòlegs de salut estan interessats a ajudar a la gent a trobar maneres de combatre l'estrès i viure una vida més sana i productiva. Aprenent més sobre la resposta de lluita o vol, els psicòlegs poden ajudar a les persones a explorar noves maneres de fer front a la seva reacció natural a l'estrès.
> Fonts:
> Brannon, L & Feist, J. Psicologia de la salut: una introducció al comportament i la salut. Belmont, CA: Wadsworth; 2010.
> Brehm, B. Psicologia de la Salut i Fitness. Philadelphia: FA Davis Company; 2014.
> Teatero, ML & Penney, AM. (2015). Resposta de lluita o vol. A I Milosevic & RE McCabe, (Eds.), Fobias: La psicologia de la por irracional. Santa Barbara, CA: Greenwood; 2015.