Diagnòstic fet a partir de tipus, impacte i durada del comportament problemàtic
El trastorn d'hiperactivitat per dèficit d'atenció (TDAH) és una condició que la gent parla molt en aquests dies, sovint atribuint el terme de forma casual a persones que semblen excessivament frenètiques, "escamotejades" o disperses.
Però, com a condició mèdica, no s'atribueix tan fàcilment. Els pares sovint lluitaran per distingir entre allò que podria considerar-se com a "desbordaments" normals i de desatenció i la incapacitat genuïna de mantenir-se quiet i enfocat. Fins i tot els metges no entrenats poden tenir dificultats amb això donat que no hi ha cap prova única que pugui diagnosticar TDAH o trastorns d'aprenentatge o d'aprenentatge similars.
En última instància, per fer la distinció, els pediatres correran a través d'una llista de verificació dels símptomes característics per determinar si el nen compleix els criteris per al TDAH tal i com es descriu en el Manual de Diagnòstic i Estadística de Trastorns Mentals (DSM-5) de l'American Psychiatric Association.
Distingint els tipus de TDAH
Els símptomes de TDAH solen agrupar-se en dues categories principals: la falta d'atenció (la impossibilitat de mantenir-se enfocada) i la hiperactivitat-impulsivitat (comportaments impulsius que són excessius i disruptors). La determinació del TDAH es basa principalment en si els comportaments són apropiats o inadequats per a l'edat del desenvolupament del nen.
La gamma de símptomes pot variar de nen a fill i conduir a una varietat de diagnòstics diferents classificats de la manera següent:
- L'ADHD de tipus predominantment inattent descriu un nen que té problemes per prestar atenció, però no és hiperactiu o impulsiu.
- El tipus ADHD predominantment hiperactiu-impulsiu es defineix com una excessiva inquietud, inquietud i rigidesa sense la característica falta d'enfocament.
- Tipus TDAH combinat que té característiques d'ambdós.
Llista de verificació dels símptomes d'atenció
Segons el DSM-5, es pot diagnosticar una falta d'atenció si hi ha sis o més símptomes característics en nens fins a 16 anys o cinc o més símptomes per a adolescents de 17 anys o més, de la manera següent:
- Sovint no presta atenció als detalls o comet errors equivocats en el treball escolar o en altres activitats
- Sovint té problemes per atreure l'atenció sobre tasques o activitats de joc
- Moltes vegades no sembla escoltar quan es parla directament
- Sovint no segueix instruccions o no aconsegueix acabar els treballs escolars ni les tasques
- Sovint té dificultats per organitzar tasques i activitats
- Sovint evita, no li agrada o es resisteix a fer tasques que requereixen esforç mental durant un llarg període de temps.
- Sovint perd les coses necessàries per completar tasques o activitats
- Es distreu fàcilment
- Sovint és oblidant en les activitats diàries.
Llista de verificació dels símptomes d'hiperactivitat
Segons el DSM-5, es pot diagnosticar hiperactivitat i impulsivitat si hi ha sis o més símptomes en nens fins als 16 anys o cinc o més símptomes per a adolescents de 17 anys o més, de la manera següent:
- Sovint es confia amb les mans o els peus o es grata sempre que se senti
- Sovint deixa el seu seient tot i que se li deia que encara se sent
- Sovint s'executa o puja en situacions on no és apropiat
- Sovint no pot jugar tranquil·lament o participar en activitats d'oci
- Sovint és "en moviment" com si no fos natural
- Sovint parla excessivament
- Moltes vegades es respira una resposta abans que s'hagi completat una pregunta
- Moltes vegades té problemes per esperar el seu torn
- Sovint interromp o s'interromp a les converses o activitats d'altres persones
Completar el diagnòstic
Perquè definitivament el TDAH sigui definitivament diagnòstic, els símptomes han de complir quatre criteris clau esbossats en el DSM-5:
- Els símptomes no aptes o hiperactius-impulsius han d'haver estat presents abans dels 12 anys.
- Els símptomes han d'estar presents en dos o més paràmetres, com ara a casa, amb amics o a l'escola.
- Els símptomes han d'interferir o reduir la qualitat de la capacitat del nen de funcionar a l'escola, en situacions socials o quan realitzen tasques normals i quotidianes.
- Els símptomes no es poden explicar cap altra condició mental (com un trastorn de l'estat d'ànim ) o es produeixen com a part d'un episodi esquizofrènic o psicòtic .
> Font:
> American Psychiatric Association. (2013). Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals (5a edició). Washington, DC: American Psychiatric Association.