Conegueu la diferència entre aquestes experiències.
En persones amb trastorn bipolar, la mania i la hipomania poden comprendre diversos símptomes, des de la despesa imprudent fins a la promiscuïtat sexual. A més, també poden ocórrer alguns símptomes més subtils, com la creença que tenen alguns pacients que tot el que passa al voltant d'ells està relacionat d'alguna manera amb ells quan, de fet, no ho és. Aquest símptoma es coneix com a idees de referència .
Una extensió d'aquestes creences irracionals, deliris de referència pot fer que els pacients canviïn el seu comportament de manera significativa a causa d'aquesta creença equivocada.
Aquests dos símptomes: idees de referència i deliris de referència, poden afectar les persones de maneres molt diferents. Per exemple, un home podria creure que els missatges secrets sobre ell es transmetran en un programa de televisió setmanal, fins al punt que registra els programes i els mira una i altra vegada. Mentrestant, una dona podria estar convençuda que totes les notificacions publicades en taulers fora de les esglésies estan dirigides directament a ella, la qual cosa l'espanta tant que ella es nega a abandonar la casa.
Alguns clínics i investigadors utilitzen els termes idees de referència i deliris de referència indistintament. Altres fonts distingeixen entre les dues, dient que les idees de referència tenen menys impacte sobre la vida de la persona en general.
Idees de referència vs. deliris de referència
Mentre que les idees de referència són esdeveniments reals que s'inscriuen personalment, els deliris de referència no es basen en la realitat.
No obstant això, les idees de referència poden actuar com a precursor dels deliris de referència.
Moltes persones experimentaran passades reflexions o idees de referència. Per exemple, vostè va a una festa i, per un moment, creus honestament que tothom està xiuxiuejant sobre tu. Això està dins de l'abast del comportament humà normal, llevat que et passi contínuament.
És quan aquests pensaments creuen la línia fora dels fets o esdeveniments reals (quan creieu que les persones que ni tan sols saben són xiuxiuejades sobre vosaltres i que passeu a ocultar-se a casa a causa d'això) que els pensaments es converteixin en deliris.
Els 3 criteris per a l'engany
Karl Jaspers, un psiquiatre alemany-suís, va descriure els principals criteris per a un veritable engany. Inclouen:
- Certainty (la persona està convençuda que l'engany és real).
- Incorrectabilitat (la persona no es pot convèncer d'una altra manera o ha cregut la convicció d'alguna manera).
- Impossibilitat (l'engany no és real en absolut).
Algunes persones només tenen deliris ocasionals i aleatoris de referència, mentre que d'altres ho tenen tot el temps.
Si aquests pensaments es produeixen durant més d'un mes i impliquen esdeveniments que podrien passar (com ser seguit, infectat amb una malaltia o estimar-ho a distància), el trastorn delirant és el diagnòstic. La diferència clau entre elogis de referència i trastorns delirants és que els deliris de referència són definitivament no reals, mentre que els pensaments en trastorns delirants podrien ser reals (tot i que són bastant improbables).
Altres tipus de deliris
- Els deliris extravagants no tenen cap possibilitat o base en realitat.
- Els deliris de control impliquen que els pensaments, els sentiments i les accions d'un pacient no són els seus, sinó que provenen d'alguna força o persona externa.
- Les delirius depressives estan marcades per un estat d'ànim depressiu predominant. Aquests poden incloure deliris que impliquen una malaltia greu, la pobresa o la infidelitat del cònjuge.
Tractament d'idees i deliris de referència
Els medicaments antipsicòtics poden ajudar amb deliris de referència, com ara l'assessorament i la psicoteràpia . La teràpia conductual cognitiva s'utilitza per ajudar a la gent a replantejar els seus pensaments i explorar explicacions lògiques per a la seva línia de pensament.
> Fonts:
> Jaspers, Karl. "Psicopatologia general". JHU Press, 18 de novembre de 1997
> Kiran C, Chaudhury S (2009). "Comprendre deliris" Ind. Psiquiatria J. 18 : 3-18.