Entendre el coneixement i el seu paper en l'OCD

No tothom amb OCD reconeix els seus símptomes com a irracionals

No ser capaç de reconèixer o reconèixer que els símptomes de l'OCD són irracionals, generalment coneguts per professionals de la salut mental, poden presentar un repte important per als pacients, els proveïdors de tractament i els familiars . Com afecta la intel·ligència el diagnòstic i el tractament de l'OCD ?

Nivells de coneixement

Segons el Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals , o DSM-5 , un dels criteris de diagnòstic per a l'OCD és que la persona en algun moment ha reconegut que les obsessions o compulsions que experimenten són "excessives o irracionals". Aquest reconeixement de la naturalesa irracional dels símptomes de l'OCD s'ha creat una "visió".

Tanmateix, les persones que tracten i estudien l'OCD han observat que les persones amb OCD no sempre semblen reconèixer o acceptar que les seves obsessions i compulsions no tenen sentit. En realitat, sembla que existeix un coneixement sobre els símptomes de l'OCD en un continu, amb algunes persones que reconeixen completament que els seus símptomes no tenen sentit i que altres tenen una creença molt forta en la validesa de les seves obsessions i compulsions. Per aquest motiu, el DSM-5 ha estat modificat per incloure distincions en els nivells de comprensió de l'OCD, incloent "visió bona o imparcial", "pèrdua deficient" i "absència / coneixement delirant", el que significa que els pacients perceben els seus símptomes d'OCD per complet racional i veritable.

És important tenir en compte que també hi ha situacions en què les persones amb OCD reconeguin la irracionalitat de les seves obsessions i compulsions específiques, però no semblen comprendre o reconèixer l'impacte de l'OCD en la seva capacitat de funcionar tant a la feina com a casa.

Això pot ser especialment frustrant per als membres de la família.

Una situació especial és la infància amb TOC, ja que generalment no tenen tanta visió dels seus símptomes com els adults només per la seva manca d'experiència vital i sovint no poden comprendre la naturalesa irracional dels seus pensaments o conductes.

Els pares i els terapeutes sovint poden treballar junts per ajudar els nens a tenir una perspectiva diferent sobre els seus símptomes.

Informació sobre els símptomes i el tractament de l'OCD

Encara que hi hagi algun desacord, es creu que es preveu una visió deficient o absent dels símptomes de l'OCD per predir una resposta pitjor als tractaments psicològics i mèdics per a l'OCD. Una visió deficient o absent pot fer que la persona afectada pugui augmentar la motivació per fer el treball dur que requereix la teràpia o mantenir-se amb un medicament diari, especialment si hi ha efectes secundaris inicials desagradables. Les persones amb menys coneixement també poden tenir menys probabilitats d'assistir a cites regulars o contactar amb un proveïdor de serveis de salut en primer lloc.

La visió dels símptomes de TOC pot canviar

A més, cal tenir en compte que la visió de la naturalesa excessiva o irracional de les obsessions i compulsions pot fluctuar amb el temps. Per exemple, mentre que les obsessions o les compulsions poden semblar completament raonables o fins i tot útils, al llarg del temps la persona pot qüestionar aquestes creences o comportaments.

La informació també pot canviar d'una situació a una altra. Per exemple, mentre que algú amb OCD pot reconèixer perfectament que les seves obsessions i compulsions no tenen sentit mentre se senten a l'oficina del terapeuta, poden sentir que han d'assumir aquestes conductes o pensaments quan s'enfronten a la situació realment temuda.

Per tant, mentre algú pot tenir una visió intel·lectual, és possible que no tinguin una visió emocional.

Tot i que és difícil, la visió dels símptomes o el seu impacte quotidià també poden canviar després del tractament amb psicoteràpia o medicació. Tanmateix, aquests canvis solen produir-se lentament i poden fluctuar amb el temps.

Fonts:

Markova, IS, Jaafari, N., & Berrios, G. "Insight i trastorn obsessiu compulsiu: una anàlisi conceptual". Psicopatologia 2009 42: 277-282.

Matsunaga, H., Kiriike, N., Matsui, T., Oya, K., Iwasaki, Y., Koshimune, K., Miyata, A., & Stein, DJ "Trastorn obsessiu compulsiu amb poca visió". Psiquiatria integral 2002 43: 150-157.

http://www.dsm5.org/documents/changes%20from%20dsm-iv-tr%20to%20dsm-5.pdf