L'observació naturalista és un mètode d'investigació utilitzat habitualment per psicòlegs i altres científics socials. Aquesta tècnica implica l'observació de subjectes en el seu entorn natural. Aquest tipus de recerca s'utilitza sovint en situacions en què la realització de la investigació de laboratori no és realista, el cost prohibitiu o afectaria indegudament el comportament de l'assignatura.
Com funciona l'observació naturalista?
En molts casos, és possible que la gent no es comporti de la mateixa manera en un entorn de laboratori que pugui tenir en un entorn més natural.
Per aquest motiu, els comportaments a vegades necessiten ser observats a mesura que passen "en estat salvatge" per dir-ho així. Observant com les persones responen a determinades situacions i estímuls en la vida real, els psicòlegs poden obtenir una millor idea de com i per què reaccionen les persones.
L'observació naturalista difereix de l'observació estructurada ja que implica observar un comportament tal com es produeix en el seu entorn natural sense cap intent d'intervenció per part de l'investigador.
Per exemple, els investigadors interessats a examinar certs aspectes del comportament a l'aula, com ara les interaccions entre estudiants o fins i tot la dinàmica entre el professor i els estudiants, poden optar per utilitzar l'observació naturalista com a part de la seva recerca.
Realitzar aquesta investigació en un laboratori seria difícil, ja que implicaria la recreació d'un ambient a l'aula i probablement influiria en el comportament dels participants, cosa que dificultava generalitzar les observacions.
En observar els subjectes en el seu entorn natural (l'aula on treballen i aprenen cada dia), els investigadors poden conèixer millor el comportament d'interès tal com ocorren al món real.
Avantatges i inconvenients
Llavors, quins són alguns dels motius pels quals els psicòlegs volen utilitzar l'observació naturalista com a part de la seva recerca?
Una de les majors avantatges d'aquest tipus de recerca és que permet als investigadors observar directament la matèria en un entorn natural.
Això dóna als científics una visió de primera mà del comportament social i fins i tot els permeten notar coses que mai no haurien trobat en un laboratori. Aquestes observacions poden servir d'inspiració per investigacions posteriors sobre comportaments particulars. La informació obtinguda a partir de l'observació naturalista també pot conduir a coneixements que poden ajudar a superar problemes i portar vides més saludables i més feliços.
Alguns altres avantatges de l'observació naturalista:
- Permet als investigadors estudiar coses que no es poden manipular en un laboratori a causa de preocupacions ètiques. Per exemple, si bé no seria ètic estudiar els efectes de l'empresonament mitjançant la confinació de temes, els investigadors poden recopilar informació mitjançant l'observació naturalista en entorns reals de la presó.
- Pot ajudar a recolzar la validesa externa de la recerca. Una cosa és dir que les conclusions d'un estudi de laboratori generalitzaran a una població més gran, però una altra cosa és observar realment aquells descobriments que es produeixen en un entorn natural.
Tot i que l'observació naturalista pot ser útil en molts casos, aquest mètode també té alguns desavantatges potencials que cal tenir en compte.
Un dels inconvenients de l'observació naturalista inclou el fet que pot ser difícil determinar la causa exacta d'un comportament i l'experimentador no pot controlar per a variables externes.
Alguns altres desavantatges de l'observació naturalista:
- Les persones poden comportar-se de manera diferent quan saben que s'estan veient. De vegades, les persones intenten comportar-se millor del que normalment volen que apareguin més socialment desitjables o acceptables. Els investigadors poden fer esforços per evitar això, però pot ser difícil eliminar completament aquest problema.
- La gent pot intentar comportar-se d'alguna manera per tal de conformar-se amb el que pensen que els investigadors esperen veure. A la psicologia, el terme " característiques de la demanda" es refereix a subtils indicis que permeten als participants saber què és l'experiment o què esperen trobar els investigadors. Com a resultat d'aquestes característiques de la demanda, els participants poden alterar el seu comportament per tal d'acompanyar el que pensen els investigadors.
- Els diferents observadors poden extreure conclusions diferents del mateix comportament testimoni. Dos investigadors podrien veure les mateixes accions però atribuir-los a causes diferents.
Mètodes de recopilació de dades
Els investigadors poden utilitzar una sèrie de tècniques diferents per recollir dades de l'observació naturalista. Això podria implicar anotar la quantitat de vegades que es va produir un cert comportament en un període de temps determinat o fer una gravació de vídeo real dels temes d'interès.
- Tally compta: l'observador escriu quan i quantes vegades s'han produït determinats comportaments.
- Narracions d'observadors: l'observador pot prendre notes durant la sessió i després tornar a intentar recopilar dades i discernir els patrons de comportament d'aquestes notes.
- Enregistraments d'àudio o de vídeo: depenent del tipus de comportament que s'observi, els investigadors també podrien decidir fer enregistraments d'àudio o enregistraments enregistrats de cada sessió d'observació.
Com es recullen sovint les dades?
Com que rarament és pràctic o fins i tot possible observar cada moment de la vida d'un subjecte, els investigadors sovint utilitzen el mostreig per recollir informació a través de l'observació naturalista. L'objectiu és assegurar-se que aquesta mostra de dades sigui representativa del comportament general de l'assumpte.
L'obtenció d'una mostra representativa es pot produir de diverses maneres diferents:
- Mostreig del temps: implica fer mostres en intervals de temps diferents, que poden ser aleatoris o sistemàtics.
- Mostreig de situació: implica observar un comportament en una varietat de situacions i configuracions diferents.
Exemples
Imaginem que vol estudiar diferències en el comportament de riscos entre adolescents i noies. Podeu optar per observar el comportament en algunes configuracions diferents, com ara un turó trineu, una paret d'escalada, una pista de patinatge sobre gel i un cotxe de para-xocs. Després de definir operacionalment el "comportament de presa de riscos", observaria als adolescents en aquestes configuracions i registrarà totes les incidències del que defineixi com un comportament arriscat.
Alguns exemples famosos d'observacions naturalistes inclouen el viatge de Charles Darwin a bord del HMS Beagle , que va servir de base per a la seva teoria de la selecció natural, i el treball de Jane Goodall sobre el comportament dels ximpanzés.
> Font:
> Angrosino MV. Observació naturalista . Walnut Creek, Califòrnia Left Coast Press. 2007. Reedit el 2016.