La Llei Y Performance de Yerkes-Dodson

Una mirada més atenta a la relació entre els nivells d'excitació i el rendiment

La llei de Yerkes-Dodson suggereix que els elevats nivells d'excitació poden millorar el rendiment fins a cert punt. Obteniu més informació sobre com funciona això i per què, de vegades, una mica d'estrès us pot ajudar a fer el millor possible.

La relació entre l'Arousal i el rendiment

Alguna vegada has notat que et rendeix millor quan estàs una mica nerviós? Per exemple, podeu fer-ho millor en un esdeveniment atlètic si estàs entusiasmat amb participar o millorar-lo en un examen si estàs ansiós per la teva puntuació.

En psicologia, aquesta relació entre els nivells d'excitació i el rendiment es coneix com la Llei Yerkes-Dodson. Quin impacte pot tenir això en el nostre comportament i rendiment?

Com funciona la Llei Yerkes-Dodson?

La Llei de Yerkes-Dodson suggereix que hi ha una relació entre el rendiment i l'excitació. L'augment de l'excitació pot ajudar a millorar el rendiment, però només fins a cert punt. En el moment en què l'excitació esdevé excessiva, el rendiment disminueix.

La llei va ser descrita per primera vegada el 1908 pels psicòlegs Robert Yerkes i John Dillingham Dodson. Van descobrir que els xocs elèctrics suaus podien utilitzar-se per motivar les rates per completar un laberint, però quan els xocs elèctrics es van fer massa forts, les rates s'apoderarien en adreces aleatòries per escapar. L'experiment va demostrar que augmentar els nivells d' estrès i excitació podria ajudar a centrar la motivació i l' atenció en la tasca que teníem, però només fins a cert punt.

L'ansietat que experimenta abans d'un examen és un exemple de com funciona la Llei Yerkes-Dodson. Un nivell d'estrès òptim us pot ajudar a concentrar-se en la prova i recordar la informació que vau estudiar; l' ansietat de prova massa pot afectar la seva capacitat de concentració i dificultar-vos de recordar les respostes correctes.

El rendiment atlètic ofereix un altre gran exemple de la Llei Yerkes-Dodson. Quan un jugador està disposat a fer un moviment important, com fer una canastra durant un joc de bàsquet, un nivell d'excitació ideal pot afinar la seva actuació i permetre que faci el tir. Quan un jugador es posa massa estressat, en lloc d'això, pot "sufocar" i perdre el tret.

Observacions Sobre la Llei Yerkes-Dodson

Llavors, com es determina el nivell d'excitació ideal? La clau a recordar és que això pot variar d'una tasca a la següent. La investigació ha trobat, per exemple, que els nivells de rendiment disminueixen abans per a tasques complexes que per a tasques simples, fins i tot amb els mateixos nivells d'excitació. Què significa això exactament? Si està realitzant una tasca relativament senzilla, és capaç de fer front a un rang molt més gran de nivells d'excitació. Les tasques domèstiques, com rentar-se o carregar el rentaplats, tenen menys probabilitats de ser afectades per nivells d'excitació molt baixos o molt alts.

Si féssiu una tasca molt més complexa, com treballar en un document per a una classe o memoritzar informació difícil, el vostre rendiment estaria molt més influenciat pels nivells d'excitació baixos i alts. Si els nivells d'excitació són massa baixos, podeu trobar-vos a la deriva o fins i tot adormir-vos abans de començar a començar l'assignació.

Els nivells d'intensitat massa elevats podrien ser tan problemàtics que dificulten concentrar-se en la informació el temps suficient per completar la tasca.

Massa excés d'excitació també pot tenir un efecte en diferents tipus de tasques de rendiment atlètic. Tot i que un jugador de bàsquet o jugador de beisbol necessita controlar l'excés d'excitació per concentrar-se en la realització de llançaments o llançaments complexos, un corredor de rutes podria confiar en nivells elevats d'al·lusió per motivar un rendiment màxim. En aquests casos, el tipus de tasca i la complexitat de la tasca juguen un paper en la determinació dels nivells òptims d'excitació.

Fonts

Coon, D. & Mitterer, JO (2007). Introducció a la psicologia. Belmont, CA: Thomson Wadsworth.

Hayes, N. (2000). Fonaments de Psicologia, 3a edició. Londres: Thomson Learning.