Koro és la por de la retracció genital

Koro és el temor que els genitals es redueixin i es retractin al cos. Koro es denomina de vegades síndrome de retracció genital. S'han informat casos d'aquesta por a tot el món: a Àsia, a Àfrica, a Europa i als Estats Units, les femelles pateixen ocasionalment una variació del koro on creuen que els seus mugrons es retracten. Curiosament, el koro apareix sovint com una epidèmia en la qual es registren múltiples casos simultàniament dins d'una àrea geogràfica específica.

Símptomes

Primerament identificat a la Xina antiga, Koro gairebé sempre segueix un patró idèntic. El pacient experimenta per primera vegada una sensació de formigueig als genitals, seguit d'un atac de pànic d'inici ràpid. Això condueix ràpidament a una por sobtada i general que els genitals estan desapareixent. A Àsia, aquesta por està gairebé sempre acompanyada d'una imminent por a la mort , tot i que sovint aquest element no es troba en informes d'altres parts del món. Normalment, el pacient demana als amics o familiars que manipulin físicament els seus genitals per evitar que es retractin, cosa que de vegades comporta lesions. L'ansietat es redueix ràpidament quan s'utilitza un tractament culturalment acceptable, des de l'exorcisme fins a les pocions.

Causes de la síndrome de retracció genital

Koro ha estat descrit com un trastorn de pànic que se centra en els genitals. Sembla que està molt influït per les creences culturals, la qual cosa podria explicar per què les epidèmies són comunes.

Per exemple, en alguns brots d'Àfrica occidental, els pacients creien que, en lloc de retirar-se als seus cossos, els seus genitals eren robats per motius ocults. Durant els "Burning Times" d'Europa medieval, les bruixes van ser considerades responsables de retractions genitals a la població local. Els símptomes van disminuir quan les bruixes es van aplacar.

La moral personal i cultural, la doctrina religiosa i l'estat de salut mental actual sovint tenen un paper en els casos individuals. Un estudi de 2008 en el Journal of German Psychology va trobar que molts pacients van denunciar una trobada sexual recent que els va fer incòmodes, com ara un cas extramatrimonial. Alguns tenien una història de preocupació amb els seus genitals. Alguns van reportar alts nivells de por, culpa o vergonya. Altres eren immadurs i no tenien confiança sexual. Tot i això, altres persones tenien un trastorn de salut mental existent o una història d'abús de substàncies. Encara que les particularitats varien per a cada cas, sembla que el major risc per a koro existeix en persones que ja experimenten por, ansietat o culpa.

Tractaments

Els tractaments indígenes per a koro varien dramàticament i sovint estan influïts pels esdeveniments actuals. Per exemple, un brot pot atribuir-se a una força invasora o a un rival individual. Derrotar a l'enemic és de vegades el tractament recomanat en aquestes situacions. En altres casos, el tractament indígena podria incloure un exorcisme, descans, tractaments a base d'herbes o altres pràctiques curatives.

Al món occidental, Koro és sovint tractat com una fòbia específica. Els medicaments antidepressius sovint són prescrits. Algunes investigacions demostren que els antipsicòtics solen ser útils per reduir els símptomes.

Si està patint koro, la teràpia de conversa pot ajudar-vos a aprendre formes noves i més saludables de relacionar-se amb el vostre cos.

Com que és comú que les persones amb aquesta por tinguin altres condicions, els professionals occidentals de salut mental sovint realitzen un treball complet per determinar exactament quins són els factors en joc. En molts casos, el tractament de la condició subjacent també provoca que els símptomes koro disminueixin.

També és important descartar causes físiques dels símptomes del koro. El dolor, el formigueig i altres símptomes físics són freqüents en koro, però també poden indicar una condició fisiològica subjacent. És una bona idea visitar el uròleg si experimenta aquests símptomes.

Font:

Garlipp, P. "Koro - Un fenomen cultural: Implicacions psiquiàtriques interculturals". German Journal of Psychiatry.