Realització de la lluita o resposta de vol

Comprensió i tractament de la resposta aguda de l'estrès

Quan ens enfrontem a una situació que provoca ansietat o por a l'extrem, els nostres cossos respondran amb una mostra sobtada de símptomes fisiològics, incloent un cor de carreres, músculs tensos, punys ballats, dilatació d'alumnes i poca respiració ràpida.

Aquestes reaccions físiques són el que anomenem resposta a la lluita o el vol (també conegut com a resposta a l'estrès hiperarós o agut).

En aquest moment, la percepció d'una amenaça desencadena una cascada de canvis fisiològics a mesura que el cervell desencadena alarmes en tot el sistema nerviós central.

Com a resultat, les glàndules suprarenals començaran a extreure les hormones, anomenades adrenalina i noradrenalina , que posen al cos en alta alerta per enfrontar-se a l'amenaça ("lluita") o sortir el més aviat possible ("vol"). Aquests canvis fisiològics no són incidentals sinó que serveixen funcions específiques i importants:

La resposta de la lluita o el vol és reflexiva, la qual cosa ens permet actuar abans de pensar (com colpejar els frens per evitar un accident).

Quan la resposta a la lluita contra el vol és anormal

Tot i que la resposta a la lluita o el vol és un mecanisme d'autodefensa vital, algunes persones tenen una resposta massa sensible. Per a aquests individus, les característiques fisiològiques es produeixen massa freqüentment o de forma inadequada. Hi pot haver diversos motius:

No només és esgotant passar tant de temps en un estat d'alta alerta, sinó que també pot ser físicament perjudicial. Les conseqüències físiques de l'estrès agut poden incloure hipertensió arterial, migranya i l'exacerbació de la fibromialgia, la gastritis crònica i els símptomes de l'articulació temporomandibular (TMJ).

Tracte de lluita anormal o resposta de vol

En aquells amb una resposta anormal de lluita o vol, el tractament implica més sovint l'assessorament i la psicoteràpia per identificar millor les arrels psicològiques o psiquiàtriques. En alguns casos, es pot indicar el tractament farmacèutic, especialment si es relaciona amb l'ansietat greu o el trastorn d'estrès postraumàtic (PTSD) .

En altres casos, les tècniques d'autoajuda poden ajudar a alleujar els símptomes fisiològics involuntaris associats a la resposta de lluita o de vol. Una d'aquestes tècniques implica un exercici de respiració de tres parts que permet que la persona redueixi voluntàriament la respiració, la qual cosa també pot reduir tant la freqüència cardíaca com la resposta a l'adrenalina.

L'exercici, que incorpora part de la tècnica de la respiració pranayama en ioga, implica sis passos bàsics:

  1. Trobeu un lloc tranquil. Apagueu el telèfon i tanqueu les portes i les cortines.
  2. Siéntese en una cadira recta, amb els dos peus a terra, o es troba al pis.
  3. Col·loqueu la mà dreta a l'estómac i la mà esquerra a la caixa toràcica perquè pugueu sentir físicament la inhalació i l'exhalació.
  4. Comenceu a inhalar expandint el ventre cap a l'exterior, permetent-se que s'inflane com un globus.
  5. A continuació, mou l'alè a la gàbia i tot el camí al pit superior.
  6. Exhala invertint aquesta acció, contraent els músculs abdominals a mesura que acabeu.

Podeu practicar això en intervals d'un minut amb l'objectiu d'augmentar gradualment a cinc minuts.

La pràctica no només pot ajudar a alleujar els atacs aguts, sinó que es pot utilitzar com a mitjà per "desestimar" com a part d'una rutina diària.

Altres opcions de tractament no prescrits inclouen Valeriana i Passionària (suplements herbacis que s'utilitzen habitualment com a relaxants no addictius) i complex B que poden ajudar a regular l'estrès químic produït pel cervell. També es recomana evitar cafeïna, alcohol i nicotina.

> Font:

> Reynaud, E. i Guedj, E. "Trastorn d'estrès agut modifica l'activitat cerebral d'Amígdala i Cortex Prefrontal". Neurociència cognitiva . 2015; 6 (1): 39-43.