Els experiments semàntics d'Asch van demostrar el poder de la conformitat
Els experiments de conformitat d'Asch van ser una sèrie d'experiments psicològics realitzats per Solomon Asch durant la dècada de 1950. Els experiments revelen el grau en què les opinions pròpies d'una persona estan influïdes per les de grups. Asch va trobar que la gent estava disposada a ignorar la realitat i donar una resposta incorrecta per tal de conformar-se amb la resta del grup.
Una mirada més propera a la conformitat
Creus que ets un conformista o no conformista? Si és com la majoria de la gent, probablement cregueu que no és prou conformista per plantar cara a un grup quan sap que té raó, però que és prou conformista per combinar-lo amb la resta dels vostres companys. Tanmateix, la investigació suggereix que les persones sovint són molt més propenses a conformar-se del que creuen que poden ser.
Imagineu-vos en aquesta situació: us heu registrat per participar en un experiment de psicologia en què se't demana que completeu una prova de visió.
Assegut en una habitació amb els altres participants, es mostra un segment de línia i després es demana que trieu la línia que coincideixi d'un grup amb tres segments de diferent longitud.
L'experimentador demana a cada participant individualment que seleccioni el segment de línia coincident. En algunes ocasions, tothom al grup escull la línia correcta, però de tant en tant, els altres participants, per unanimitat, declaren que una línia diferent és en realitat la coincidència correcta.
Llavors, què fas quan l'experimentant us demani quina línia és la combinació correcta? Aneu amb la vostra resposta inicial, o trieu conformar-se amb la resta del grup?
Experiments de conformitat de Salomon Asch
En termes psicològics, la conformitat es refereix a la tendència d'un individu a seguir les regles o conductes no declarades del grup social al qual pertany.
Els investigadors han estat interessats en el grau en què la gent segueix o es rebel·la contra les normes socials. Asch estava interessat a veure com la pressió d'un grup podria portar a la gent a conformar, fins i tot quan sabien que la resta del grup estava equivocat. El propòsit dels experiments d'Asch? Demostrar el poder de la conformitat en grups.
Com es van dur a terme els experiments d'Asch?
Els experiments d'Asch van implicar que les persones que estaven "in" en l'experiment pretenien ser participants habituals, juntament amb aquells que eren subjectes actuals i desconeguts de l'estudi. Aquells que es trobaven en l'experiment es comportarien de certes maneres per veure si les seves accions influïen en els participants experimentals reals.
En cada experiment, un participant estudiant ingenu es va col·locar en una habitació amb diversos altres confederats que estaven "endins" a l'experiment. Es va informar als subjectes ingenus que participaven en una "prova de visió". Tot plegat, un total de 50 estudiants eren participants que formaven part de la condició experimental d'Asch.
Tots els confederats van explicar quines serien les seves respostes quan es presentés la tasca de la línia. El participant ingenu, però, no tenia ni idea que els altres estudiants no eren participants reals. Després de presentar la tasca de línia, cada alumne va anunciar verbalment quina línia (ja sigui A, B o C) coincideix amb la línia de destinació.
Hi va haver 18 assaigs diferents en la condició experimental i els confederats van donar respostes incorrectes en 12 d'elles, que Asch va anomenar "assaigs crítics". El propòsit d'aquests assaigs crítics era veure si els participants canviarien la seva resposta per tal de conformar-se amb la resposta dels altres en el grup.
Durant la primera part del procediment, els confederats van respondre correctament a les preguntes. Tanmateix, van començar a proporcionar respostes incorrectes en funció de com havien estat instruïdes pels experimentadors.
L'estudi també va incloure 37 participants en una condició de control . Això implicava que cada participant donés la seva resposta a la tasca de línia amb només l'experimentador a la sala i cap grup de confederats.
Resultats dels Experiments de conformitat d'Asch
Gairebé el 75 per cent dels participants en els experiments de conformitat van passar juntament amb la resta del grup almenys una vegada. Després de combinar les proves, els resultats van indicar que els participants es van conformar amb el grup incorrecte i van respondre aproximadament una tercera part del temps.
Per assegurar que els participants van poder mesurar amb precisió la longitud de les línies, es va demanar als participants que anessin la correspondència correcta individualment. Segons aquests resultats, els participants eren molt precisos en els seus judicis de línia, escollint la resposta correcta el 98 per cent del temps.
Els experiments també van tenir en compte l'efecte que la quantitat de persones presents en el grup tenia conformitat. Quan només hi havia un altre confederat, no hi va haver pràcticament cap impacte sobre les respostes dels participants. La presència de dos confederats només tenia un petit efecte. El nivell de conformitat observat amb tres o més confederats va ser molt més significatiu.
Asch també va trobar que tenir un dels confederats dóna la resposta correcta, mentre que la resta dels confederats donaven la resposta incorrecta amb una davallada dràstica de la conformitat. En aquesta situació, només el cinc al deu per cent dels participants es van conformar amb la resta del grup. Estudis posteriors també han donat suport a aquesta troballa, el que suggereix que tenir el suport social és una eina important en la lluita contra la conformitat.
Què revelen els resultats dels experiments de conformitat d'Asch?
A la conclusió dels experiments, es va preguntar als participants per què havien anat juntament amb la resta del grup. En la majoria dels casos, els estudiants van declarar que, tot i que sabien que la resta del grup estava equivocada, no volien arriscar-se al riure. Alguns participants van suggerir que creien que els altres membres del grup eren correctes en les seves respostes.
Aquests resultats suggereixen que la conformitat pot influir tant per la necessitat d'adaptar-se com per la creença que altres persones són més intel·ligents o millor informades. Donat el nivell de conformitat que es veu en els experiments d'Asch, la conformitat pot ser encara més forta en situacions de la vida real on els estímuls són més ambigus o més difícils de jutjar.
Factors que influeixen en la conformitat
Asch va continuar els experiments per determinar quin factor influïa en la forma i la forma en què la gent s'adiu. Va trobar que:
- La conformitat tendeix a augmentar quan hi ha més persones presents. No obstant això, hi ha poc canvi una vegada que la mida del grup va més enllà de quatre o cinc persones.
- La conformitat també augmenta quan la tasca es fa més difícil. Davant la incertesa, la gent es dirigeix als altres per obtenir informació sobre com respondre.
- La conformitat augmenta quan altres membres del grup tenen un estatus social superior. Quan la gent veu els altres del grup com més poderosos, influents o coneixedors que ells, és més probable que vagin al costat del grup.
- La conformitat sol disminuir, però, quan les persones poden respondre de manera privada. La investigació també ha demostrat que la conformitat disminueix si compten amb el suport d'almenys una altra persona en un grup.
Crítiques dels Experiments de conformitat d'Asch
Una de les principals crítiques dels experiments de conformitat d'Asch se centra en els motius pels quals els participants decideixen conformar-se. Segons alguns crítics, els individus podrien haver estat motivats per evitar conflictes, en comptes d'un desig real d'estar d'acord amb la resta del grup.
Una altra crítica és que els resultats de l'experiment en el laboratori no poden generalitzar-se a situacions del món real. Tanmateix, molts experts en psicologia social creuen que, si bé les situacions del món real no són tan clares com ho són al laboratori, la presió social real de conformar-se probablement és molt més gran, cosa que pot augmentar dramàticament els comportaments conformistes.
Contribucions de Asch a la psicologia
Els experiments de conformitat d'Asch es troben entre els més famosos de la història de la psicologia i han inspirat una gran quantitat de recerca addicional sobre la conformitat i el comportament grupal. Aquesta investigació ha proporcionat una visió important sobre com, per què i quan es conformen les persones i els efectes de la pressió social sobre el comportament.
> Fonts:
> Britt, MA. Experiments psicològics: des dels gossos de Pavlov fins als tinters de Rorschach. Avon, MA: Adams Media; 2017.
> Myers, DG. Explorant la psicologia. Nova York: Worth Editors; 2009.