Influències ambientals en el desenvolupament prenatal

El medi ambient pot tenir una influència important en el desenvolupament, i això també inclou el període prenatal. El creixement que es produeix durant els nou mesos de desenvolupament prenatal no és gens sorprenent, però aquest període també és un moment de gran vulnerabilitat. Afortunadament, els efectes de molts d'aquests riscos poden disminuir considerablement o fins i tot evitar-se completament.

Si bé els perills existeixen, la gran majoria dels nadons neixen sans.

Avui dia, els investigadors comprenen molt sobre els teratògens, un terme que s'utilitza per descriure l'ampli ventall de condicions i substàncies que poden augmentar el risc de problemes i anomalies prenatal. Els teratògens poden causar una gran varietat de problemes des del baix pes del naixement fins al dany cerebral a les extremitats desaparegudes. Per tal de minimitzar i evitar aquests perills, és essencial entendre què representa un risc per al fetus i com aquests perills poden afectar el desenvolupament.

Malalties que poden impactar el desenvolupament prenatal

Moltes malalties són capaces de ferir un fetus en creixement. Per exemple, els metges van descobrir que quan una mare contractar rubèola (també coneguda com el xarampió alemany) a principis del seu embaràs, el seu fill pot patir ceguesa, anormalitats del cor i dany cerebral com a resultat.

Durant la dècada dels seixanta, una epidèmia de rubèola va portar a néixer a prop de 20.000 infants d'Estats Units amb deficiències vinculades a la malaltia.

Des de llavors, les immunitzacions han disminuït dramàticament en la incidència de la rubèola i van reduir la quantitat de nens afectades per la malaltia.

Medicaments que poden impactar el desenvolupament prenatal

En el passat, els metges creien que la placenta servia com una barrera per protegir el fetge creixent contra les toxines.

Durant la dècada dels seixanta, es va prescriure a una sèrie de dones embarassades la droga talidomida que va causar la mort de més de 10.000 nadons, cames, braços o orelles. Els defectes de naixement causats pel fàrmac van fer que els perills d'alguns medicaments siguin molt clars.

Avui en dia, els metges reconeixen els efectes teratogènics de molts fàrmacs medicinals, inclosos els anticonvulsivants, la tetraciclina, els anticoagulants, els bromurs i la majoria de les hormones.

A causa dels perills potencials, és important que les dones embarassades eviten medicaments que no han estat específicament recomanats pel seu metge. També és possible que hàgiu notat que la majoria dels anuncis de televisió per a medicaments nous inclouen algun tipus d'afirmació que adverteix que les dones que estan embarassades o que poden quedar embarassades han d'evitar prendre el medicament.

Atès que es considera que aquests medicaments poden afectar el fetus tan aviat com 10 a 14 dies després de la seva concepció, és essencial deixar de prendre determinats medicaments si creu que pot quedar embarassada. Afortunadament, perquè els metges i mares a ser són molt més conscients dels possibles perills, les taxes de defectes de naixement vinculats a medicaments s'han reduït considerablement durant les últimes dècades.

Drogues psicoactives que poden impactar el desenvolupament prenatal

Malauradament, els danys prenatals causats per fàrmacs psicoactivos com l'alcohol, la cocaïna, l'heroïna, els inhalants i el tabac encara són massa comuns.

Totes les drogues psicoactives tenen un efecte perjudicial per al desenvolupament prenatal que condueix a problemes que inclouen baix pes en néixer, part prematur i alteracions en el desenvolupament del cervell. Els efectes d'aquest ús de drogues poden generar dèficits a curt i llarg termini. Els nadons exposats a fàrmacs psicoactius en l'úter poden mostrar signes de retirada de medicaments després del naixement, com ara plorar, sorprenent, dificultat per dormir i menjar erràtic.

A mesura que continuen desenvolupant-se i creixent, aquests nens poden afrontar problemes d'aprenentatge com ara la incapacitat de prestar atenció, l'autocontrol deficient, l'augment de la irritabilitat o fins i tot els grans retards del desenvolupament.

Quin impacte poden tenir aquestes substàncies psicoactives en el desenvolupament?

Com minimitzar els perills ambientals

Afortunadament, els efectes de molts perills ambientals es poden minimitzar o fins i tot evitar-los completament. Gràcies a una major conscienciació sobre els efectes de les malalties, els medicaments i les drogues, les mares poden assegurar-se millor que estiguin saludables i lliures de substàncies nocives quan concebin un nen.

Si bé els perills ambientals suposen un risc definitiu per al fetus en creixement, no sempre causen danys. L'impacte d'aquests riscos implica la interacció d'una sèrie de factors, incloent el temps de l'exposició, la durada de l'exposició i les possibles vulnerabilitats genètiques que poden estar presents.

L'època específica de quan l'organisme en creixement està exposat al perill pot tenir un paper important en el resultat final. Al llarg del desenvolupament prenatal, hi ha moments de major susceptibilitat coneguts com períodes crítics. Per exemple, un embrió és més vulnerable als teratògens en les primeres vuit setmanes després de la seva concepció. Tanmateix, el dany a les àrees principals del cos, inclòs el cervell i els ulls, també es pot produir durant les últimes setmanes de l'embaràs.

A més d'abstenir-se de les drogues, l'alcohol, els medicaments i altres substàncies, l'atenció mèdica adequada, el suport social i l'atenció postnatal poden tenir un paper important a l'hora de minimitzar els perills de les toxines ambientals.