Èxtasi Can Harm Fetus Development

La majoria de les dones que fan el fàrmac Ecstasy abandonaran immediatament quan s'assabentin que estan embarassades. Però, què passa amb el seu fill abans de descobrir?

Can Ecstasy (MDMA) afecta negativament a un fetus en les primeres etapes del desenvolupament? Les investigacions han vinculat l'ús d'èxtasi en el tercer trimestre de l'embaràs a problemes d'aprenentatge i canvis neurobiològics.

Què tal l'exposició a l'èxtasi en el primer trimestre de l'embaràs?

Per esbrinar, investigadors de Rush-Presbyterian-St. El Centre Mèdic de Luke, a Chicago, va estudiar cries de rata de 21 dies que estaven exposades a èxtasi durant un període corresponent al primer trimestre de l'embaràs humà.

El Dr. Jack W. Lipton i els seus col·legues van injectar vuit ratlles embarassades dues vegades al dia amb MDMA del dia 14 fins al dia 20 de l'embaràs, un període corresponent als primers tres mesos de desenvolupament fetal humà. Els científics van injectar salines dues vegades al dia durant el mateix període a altres vuit ratlles de control embarassades.

Els investigadors van examinar el teixit cerebral dels cadells de rata quan tenien 21 dies d'edat, el que equival a un fill de dos a sis anys.

Canvis dràstics observats

"La nostra troballa més sorprenent era que les cries exposades a èxtasi d'èxtasi de 21 dies tenien un augment del 502 per cent en la quantitat de fibres neuronals de dopamina en l'escorça frontal en comparació amb els animals de control", va dir el Dr Lipton.

"Les connexions anormals o massa nombroses en l'escorça frontal poden provocar una senyalització aberrant allà, possiblement causant d'un comportament anormal.

"La dopamina és una substància química cerebral que transporta o transmet missatges entre les cèl·lules nervioses. Es tracta d'una varietat de comportaments motivats, com ara menjar, sexe i drogues.

L'escorça frontal és important en la planificació, el control de l'impuls i l'atenció ".

Diferències de gènere en la vulnerabilitat?

L'estudi també va revelar petites però similars en fibres de dopamina a la zona del cervell implicades en la locomoció i la recompensa i el lloc principal d'acció de recompensar els estímuls, el nucli accumbens.

"Les cries exposades a l'èxtasi també van mostrar disminucions modestes en el metabolisme de la dopamina en estructures cerebrals que van tenir funcions clau en la recompensa, l'addicció, l'aprenentatge i el moviment. També es va produir una reducció del metabolisme de la serotonina: la serotonina també és un producte químic del cervell que ajuda a regular l'estat d'ànim, somni i apetit ", va informar Lipton. "Curiosament, les reduccions en el metabolisme de la dopamina i la serotonina que es van observar en el nucli accumbens van ser evidents en cadàvers masculins, però no femenins, que suggereixen diferències de gènere en la vulnerabilitat a alguns dels efectes prenatals de l'èxtasi".

Canvis de comportament vistos

L'estudi de Chicago també va revelar canvis conductuals en els animals.

"Quan els cries exposades a l'Èxtasi es van col·locar en un nou entorn allunyat dels seus companys de campanya, van dedicar més temps a explorar, el que significa que no es van ajustar tan fàcilment al nou entorn com els animals de control", van dir els autors.

"Els nostres resultats demostren que exposar rates a l'èxtasi en un moment de desenvolupament prenatal que es correlaciona amb el primer trimestre en humans pot donar lloc a canvis duradors en la química i el comportament cerebral", va dir el Dr Lipton.

"Les nostres troballes també suggereixen que l' exposició a MDMA pot provocar hiperactivitat o dèficits d'atenció o aprenentatge. Es necessiten més investigacions per conèixer els efectes de l'exposició prenatal a aquest fàrmac".

L'estudi, finançat en part per l'Institut Nacional d'Abús de Drogues.

Fonts:

Koprich, JB, et al. "La 3,4-metilendioximetanfetamina prenatal (èxtasi) altera el comportament exploratori, redueix el metabolisme de la monoamina i augmenta la densitat de fibres de la tirosina hidroxilasa de les rates juvenils". Neurotoxicologia i Teratologia octubre de 2003