A la psicologia, un autoinforme és qualsevol prova, mesura o enquesta que es basa en el propi informe dels símptomes, comportaments, creences o actituds individuals. Les dades d'autoinforme es recopilen normalment a partir de paper i llapis o format electrònic, o de vegades a través d'una entrevista.
Les autoinformes s'utilitzen habitualment en estudis psicològics principalment perquè es revela informació molt valuosa i de diagnòstic sobre una persona a un investigador o clínic basat en l'informe d'una persona sobre si mateix.
Una de les eines d'autoinformes més utilitzades és l' inventari de personalitats multifàsiques de Minnesota (MMPI) per a la prova de personalitat.
Avantatges de la informació d'autoinforme
Una de les avantatges principals de les dades d'autoinformes és que pot ser fàcil d'obtenir. També és la forma principal que els metges diagnostiquen els seus pacients, fent preguntes. Els que fan l'autoinforme solen estar familiaritzats amb omplir els qüestionaris.
Per a la investigació, es tracta d'una eina econòmica que pot arribar a moltes més assignatures de prova que les que es poden analitzar per observació o per altres mètodes. Es pot realitzar de forma relativament ràpida perquè un investigador pugui obtenir resultats en dies o setmanes en comptes d'observar una població en el transcurs de marcs de temps més llargs. Les autoinformes es poden fer en privat i poden ser anònimes per protegir la informació sensible i potser promoure respostes veraces.
Desavantatges de la informació d'autoinforme
Tanmateix, la recopilació d'informació a través d'un autoinforme té les seves limitacions.
Sovint, la gent està esbiaixada quan informa sobre les seves pròpies experiències. Per exemple, moltes persones estan influenciades conscientment o inconscientment per la "conveniència social", és a dir, tenen més probabilitats d'informar experiències que es consideren socialment acceptables o preferides.
Les autoinformes estan subjectes a aquests biaixos i limitacions:
- Honestedat Els subjectes poden fer que la resposta socialment més acceptable sigui veritable.
- Capacitat introspectiva: és possible que els subjectes no puguin avaluar-se amb precisió.
- Interpretació de les preguntes: la redacció de les preguntes pot ser confusa o té significats diferents per a diferents temes.
- Escales de qualificació: qualificar alguna cosa sí o no pot ser massa restrictiva, però les escales numèriques també poden ser inexactes i subjectes a la inclinació individual per donar una resposta extrema o mitjana a totes les preguntes.
- Biaix de resposta: les preguntes estan subjectes a tots els prejudicis del que van ser les respostes anteriors, ja sigui relacionades amb una experiència recent o significativa, i altres factors.
- Biaix de mostreig: les persones que completen el qüestionari són persones que completaran un qüestionari. Són representatius de la població que voleu estudiar?
La informació d'autoinforme es pot utilitzar millor en conjunció amb altres dades
La majoria dels experts en investigació psicològica i diagnòstic suggereixen que les dades d'autoinformes no s'han d'utilitzar soles ja que tendeixen a ser parcials. La recerca es fa millor quan es combinen dades d'autoinforme amb altres dades, com ara el comportament d'un individu o les dades fisiològiques. Aquesta avaluació "multimodal" o "multi-mètode" proporciona una imatge més global i, per tant, probablement més precisa del tema.
Els qüestionaris utilitzats en la recerca s'han de revisar per veure si produeixen resultats coherents al llarg del temps. També s'haurien de validar amb un altre mètode de dades que demostri que les respostes mesuren el que diuen que mesuren i que poden discriminar entre els controls i el grup de prova.